Eixample

L'Eixample

Introducció

Pla cerdà

El Pla Cerdà era un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona que es basava en una estructura quadriculada, oberta i igualitària. Fou creat per l'arquitecte Ildefons Cerdà.

Proposava un Eixample que arribés a Montjuïc i el riu Besòs, seguint un traçat ortogonal, constituït per carrers rectilinis de 20 metres d'amplada. Així, quedava delimitada una trama d'illes quadrades, que solament era trencada per cinc vies més amples: el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes, la Diagonal, la Meridiana i el Paral·lel. Per allà on travessen aquests carrers es formen les places de Tetuan, Glòries, Espanya i mossèn Jacint Verdaguer. El 1867, els seus plantejaments urbanístics quedarien ben explicats en la seva Teoria General de la Urbanización.

Proper als corrents progressistes i republicans, Cerdà arribaria a ser diputat a les Corts. Estava influït pel socialisme utòpic. Per això va escriure el 1856 la seva Monografia Estadística de la clase obrera en Barcelona en 1856. Per compensar la insalubre situació del proletariat, el pla Cerdà proposava edificis d'una alçada màxima de 16 metres, assegurant així l'aire i el sol per a tots els pisos.

La polèmica que va significar l'aprovació del pla Cerdà va enfrontar el govern i l'ajuntament. Finalment, moltes de les seves idees, de fet, no es van aplicar. Els interessos dels propietaris del sòl i l'especulació van desvirtuar finalment el pla Cerdà.

El seu perímetre es de 453.32 cm i la seva àrea de 12843.69 cm2.

La fabrica es coneixia com “La rajoleta”

La fabrica va ser fundada al 1980

El mordernisme arquitectònic va ser un moviment cultural produït a finals del segle XIX i a començaments del segle XX. Característiques:
* Inspiració en la naturalesa i l'ús d'elements d'origen natural, preferencia en els vegetals i formes arrodonides.
* L'ús de la línea corba i l'asimetria, en aquesta última és molt freqüent l'ús de l'anomenada "línia fuet"
*Tendencia a l'estilització dels motius.
* Forta tendència a l'ús d'imatges femenines.

* Actitud tendent a la sensualitat i a la complacència dels sentits, cap a l'eròtisme en alguns casos.
* La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic.

Arquitectes:
Antoni Gaudí, Josep Puich i Cadafalch, Domènech i Montaner.

La ruta:

Vem començar el credit amb molta ilusió, perque és millor esta per barcelona que esta en el cole fent classe. Iniciem el nostre recorregut al passeig de gracia entre aragó i concell de cent, casa Batlló. Aquesta illa popular ment anomenada “illa de la discordia”. L'Illa de la Discòrdia rep aquest nom perque acull tres edificacions dels millors arquitectes de la Barcelona Modernista: són Puig i Cadafalch. Domènech i Montaner i Gaudí, disputaven per veure quina casa era la més bonica.
Aquestes tres edificacions modernistes son:
La Casa Lleó Morera, que va ser construida entre l'any 1902 i el 1906, es de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

La Casa Ametller, que va ser construida a entre l'any 1890 i 1900, es de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, edifici d'inspiració gòtic.

La Casa Batlló, que va ser construida entre l'any 1904 i 1906, es de l'arquitecte Antoni Gaudí.

Planol

Les diferencies principals que és poden observar es que la casa Ametller es un edifici d’inspiració gótica, la casa Batlló es dún estil vanguardista i la casa Lleó Morera es veu com més del nostre estil. A la casa Batlló veiem que a la seva façana hi ha un animal que es un drac.

foto

Hercules i la serp

Dibuix d’un fanal de paseig de gracia.

Pel carrer concell de cent, vem anar cap al carrer Pau Claris. Per aquest carrer vem anar al passatge permanyer. En aquest passatge les cases són destil Angles.Vem trabesar-lo, ens vem trobar el carrer Roger de Llúria el vem creua i vem veura una illa de cases, jo crec que en aquelles case es pot viure molt bé, perque n’hi ha molt de silenci i no se sent molt de escandul. Pujant pel carrer Roger de Llúria, et trobes amb el carrer d’Aragó, allá n’hi ha l’església gòtica de la concepció. Vem estra al cautre, pel carrer de Llúria i en els panells informatius vem trobar la seva història. Aquesta esglesia abans era el "monestir de Santa María de Jonqueres", en el segle XIX va ser traslladat desde un lloc entre Sabadell i Terrassa fins al barri de l'Eixample.

Vem anar al carrer Valencia i vem gira pel carre Bruc, pujant pel carrer Bruc vem trobar la diagonal, tenia una impresionant edificació, és coneguda com la casa de les punxes va ser creat per Josep Puig i Cadafalchconstruït l'any 1905. Aquest es un dels edificis més espectaculars de l'eixampla de la ciutat. L'edifici mostra una certa aparença "medieval" i també s'hi endevina una influencia nòrdica. La façana es construïda en maó vist, encara que també s'utilitza la pedra en la construcció de les tribunes, en els remats i en les portes. Els grans plafons que coronen l'edifici representen un rellotge de sol, una imatge de Sant Jordi amb la inscripció "Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat" i altres motius religiosos o patriòtics. Segons Permanyer, alguns dels artistes que van col·laborar amb Puig i Cadafalch varen ser: Alfons Juyol que va fer les escultures en pedra, Eudald Amigó que va fer les vidrieres, Enric Monserda que va realitzar la decoració interior i Manuel Ballarín que va desenvolupar els treballs de ferro forjat.

Vem anar per la diagonal i vem arrivar pel carrer Pau Claris, vem veura a la vanda mar la cas del baró de quadres, vem entrar hi ens vem informar vem descobrir que aquesta casa en realitat es diu" Casa Milà", perque antigament vivien els propietaris principals que era la familia Milà, un home i una dona, qui va construir aquesta casa va ser Antoni Gaudí.

Antoni Gaudí

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català, reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de l'arquitectura.

Es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic, mudèjar, barroc, fins arribar a l'explosió del modernisme on va aconseguir d'implantar un estil propi, amb la utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per la decoració dels seus edificis i la recuperació per l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per Gaudí en trencadís, convertit en una nova tècnica.

La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat tenir uns grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan més monografies, és sens dubte el que més fama l'ha donat arreu del món, el temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció i que a mesura que s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent.

La mort

El dia 7 de juny de 1926, Antoni Gaudí caminava per la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona. Havia creuat el carrer de Bailén prop de la plaça Tetuan. Era un camí que feia molts vespres per anar de l'església de Sant Felip Neri fins a la Sagrada Família. Tanmateix, aquell dia, quan es disposava a travessar el carrer, un tramvia el va atropellar i el va deixar sense sentit.

Les obres més importans a Barcelona

La sagrada famìlia.

Parc Güell.

Casa Milà.

Casa Calvet.

Actualment en aquest edifici es pot visitar un pis de mostra.

Els tres elements que tenen forma geometrica son aquestes:

Les rajoles del terra, que es trovaben a l'habitació dels nens i a l'entrada.

Seients, es trovaven a la guardilla, perque la gent es seies, el seient estava format per Hexagons.

Nus d'abella que es trovaven a les exposicions de dalt.

Vem anar cap a la sagrada familia. La Sagrada Familia va ser l' obra mes coneguda d'Antoni Gaudí, però ni va ser iniciada per ell, ni evidentment la va acabar. Als 31 anys es va fer càrrec de la direcció de les obres d'aquest Temple, després de la dimissió de Francisco de Paula Villar, quan ya s'havia construit una part de la cripta subterranea. Gaudí va canviar radicalment el primer projecte substituin-lo per un de propi, molt més ambicios, original i atrevit que l'inicial. Aquesta façana, es la part de l'obra que Gaudí desitjava deixar acavada com a mostra i exemple pels seus continuadors, ja que ell, molt al seu pessar, va tenir que acceptar que era impossible arrivar a realitzar un obra de tal embergadura en el curt periode d'una vida. Cuasi en els inicis havia sigut tan obtimista que va somiar en que podria arrivar a acabarla en una mica més de 10 anys. Durant la guerra civil espanyola va quedar destruit en la seva major part el taller en el que Gaudí havia trevallat, i on es trovaven els seus esborranys , maquetes i models. Per aquesta caussa i per la particular manera de trevallar Gau. La part que va construir Gaudí va ser una esglèsia de planta basilical de cinc naus, amb un creuer de tres, configurant una planta de creu llatina.

No van quedar plànols ni directrius envers de com devia d'acavar el temple. Per això, quan en 1940 es va reemprendre la construcció de la Sagrada Familia, va tenir que definir-se a primer lloc com devia continuar , per edificar el temple de la forma mes fidel a les idees de Gaudí. Al front d'aquesta gigantesca tasca estan els arquitectes Francesc Quintana , Puig Boada i Lluis Bonet Garí, mentres que de la obra escultorica s'encarrega J.Busquets. La Sagrada Familia consta de tres façanes: la de la pasió, naixement i gloria.